Taller d'expressió

dicen…

blauelectric — Wed, 04 Feb 2009 00:12:56 +0000

Una altra prova de com les dones seguim essent relegades a una segona categoria (fins i tot per una dona presidenta!) mentre se segueixi construint el discurs polític partint de la diferenciació de rols entre homes i dones. Arribarà el dia en que es buscaran solucions a les crisis o al dia a dia simplement partint de que som persones (amb els mateixos drets i llibertats que això comporta) sense entrar el qüestions de gènere?… o ens seguiran usant com a peons en una joc d’escacs segons el gir que prengui la història? (que escriuen i fan cada dia QUI???) No m’enrotllo, perquè l’article de Diana Maffía ho il·lustra a la perfecció.

http://www.kaosenlared.net/noticia/argentina-cristina-sindrome-doris-day

agost

blauelectric — Mon, 25 Aug 2008 23:02:32 +0000

trobar feina en ple mes d’agost, en plena crisi (?)… sí, passa. ni temps per escriure quatre paraules ni per pensar massa. com m’agradaria volar amb el meu monopatí i un barret mexicà pels carrers de qualsevol ciutat ;P

tantes paraules…

blauelectric — Fri, 01 Aug 2008 13:51:36 +0000

Llegint els comentaris sobre anarquisme i política en altres blogs se m’han despertat els records d’aquells anys en que comences a buscar i a forjar-te unes idees que marcaran el teu discurs i accions consecutives. L’anarquisme, un cop t’atreveixes a conèixer la seva base ideològica, traspassant la visió simplista que intenten donar els mitjans de comunicació i partits polítics per a desqualificar-lo, és sense dubte el sistema més just, honest i idealista. I uns aprofitaran per dir que justament per idealista és irrealitzable o inviable. Doncs, no, és justament necessari que estigui vigent per recordar-nos que el sistema actual no és ni de bon tros el millor possible. Sincerament veig difícil una revolució on es crei un ordre natural des de la base, més que res perquè només cal preguntar al voltant i pocs seran els que estiguin diposats a revoltar-se, i menys al costat de res relacionat amb l’anarquisme (a causa del desconeixement o per falsa informació rebuda. Sí, la societat de la informació s’ha adonat tard del poder dels mitjans, això els que se n’han adonat…). Però a banda de l’opció revolucionària (dificil tambée per l’aspecte individualista d’aquesta ideologia) les idees anarquistes es poden aplicar al dia a dia en projectes de barri, en les escoles, en el veïnat tot canviant l’estat de les coses properes, al nostre abast. Doncs al final de qui parlem és de les persones, amb nom i cognoms, no cal parlar de canviar la societat d’un dia per l’altre. Llavors evidentment que qualsevol alternativa al sistema actual sembla una utopia per la que és inútil lluitar. Tantes paraules i metàfores ens fan perdre el referent.

per no dir res

blauelectric — Thu, 24 Jul 2008 01:50:16 +0000

Diuen que l’artista fa servir la seva obra per expressar-se. Molt sovint el missatge és confús o arriba modificat al receptor (com amb tot, però bé…)

Si, com s’afirma, les fotos també donen un punt de vista, expressen la opinió de l’autor/a referent al món que ens envolta… puc no dir “res” però fer-me entendre amb una fotografia?

Street art, street life, street surveillance, street survival…?

blauelectric — Mon, 21 Jul 2008 15:43:31 +0000